Un cap de setmana diferent per la Val d’Aran
Com cada any se celebra la concentració de Splitboarding a la Val d’Aran de la mà dels Demencial Climbers. Aquest any, la trobada també donava cabuda al Ski Freeride, així que el Team NWPD no ens volíem perdre l’esdeveniment, en el qual col·laboraven The Secret Spot i Mendiboard, posant a disposició els seus models de Splitboards per a test.
Era dijous a la tarda i ja teníem carregada la furgo per posar rumb cap a la Val d’Aran. La veritat és que de tant en tant va molt bé canviar d’aires i conèixer altres llocs del Pirineus, i més si vas a caminar amb locals.
Arribem a la Vall just per picar alguna cosa abans d’anar-nos a Arties, on se celebrava l’IV Festival de Curtmetratges de la Lluna 2015. Un esdeveniment molt concorregut en un lloc molt singular i característic de la Val d’Aran. La veritat és que vam gaudir de cada curt ja que el material que es va presentar era de qualitat. Ens fiquem al llit aviat ja que l’endemà ens esperava una bona batalla. Ens dirigim cap al pàrquing de la Incineradora, en la boca nord del Túnel de Vielha per dormir, ja que era justament el punt de trobada des d’on anàvem a emprendre la travessia.
El dia es va llevar amb molt mala cara. La boira baixa i espessa amb algunes gotes de pluja no ens va donar masses esperances perquè el dia fos mitjanament òptim. La gent començava a arribar i els organitzadors ens van plantejar anar a l’altre costat del túnel ja que semblava que el temps estava molt millor. Aparcant a l’antic hospital teníem algunes alternatives per gaudir de la sortida. Així que aixequem el campament i travessem el túnel en adreça sud. Una vegada aquí valorem la situació de nou ja que tampoc era molt millor que el que havíem deixat a l’altre costat. La boira i la pluja també feien acte de presència i per no traslladar tots els equips que ja estaven en la Cabana deth Pontet, juntament amb el menjar, decidim tornar al pla inicial. La sorpresa va ser molt grata en veure que el temps havia canviat per complet en la boca nord… Com qui no vol la cosa ja estàvem tots preparats per sortir xiulant per la pista direcció al bosc des d’on es puja fins al refugi de la Cabana deth Pontet per reagrupar-nos aquí i escollir una bona ruta per a les travessies.
La neu estava una mica escassa pel camí que pujava pel bosc. Les altes temperatures poc habituals per a aquesta època havien deixat el panorama una mica just. En menys de 40 minuts arribem a la cabana, on ens organitzem per pujar en dos grups. La majoria vam escollir l’itinerari que porta al Tuc d’Horno mentre els més radicals es dirigien cap a les canals del Tuc de Montanero. Érem un grup aproximat d’uns 30, la majoria amb splitboards, vinguts de tot arreu, des de Galícia, País Basc, Andorra, Catalunya… La veritat és que el bon ambient es respirava a tot moment i justament aquest tipus d’esdeveniments donen cabuda a tots els nivells, des d’iniciats a experts, podent transmetre experiències i coneixements entre tots d’una forma molt enriquidora. A mesura que anàvem guanyant altura el temps anava empitjorant, tancant-se per moments amb enormes núvols, que fins i tot s’agraïen ja que la temperatura era bastant alta i quan sortien els rajos de sol et rostien pràcticament. La neu era abundant en les cotes altes encara que a aquestes hores ja estava transformant.
Al final no vam poder culminar el cim ja que es va tancar tant que la visibilitat era escassa per no dir nul·la… així que ens vam donar mitja volta i ens baixem direcció a la Cabana deth Pontet on ens esperava una bon àpat. La fideuá i la barbacoa que ens van preparar en la mateixa cabana va ser espectacular. Ja amb les panxes plenes només ens quedava baixar fins a la boca nord del túnel i amb un dia més per recordar.
Un aplaudimen per l’organització de l’event, Demencial Climbers i en especial a Xoan Falcó de The Secret Spot.
Per La Vall de Tredós…
L’endemà volíem intentar una altra travessia, ja que anàvem amb les piles carregades de gom a gom i la vall donava molt de si. Després de dormir a Salardú, el temps no millorava i ens van recomanar dirigir-nos cap a Tredós. Era dissabte i l’últim que volíem era pujar a l’estació d’esquí. En Xevi ens va voler acompanyar per provar sort per atacar el Tuc de Salana, que estava en la mateixa adreça per la pista que porta als Banhs de Tredós. Deixem la furgo en el pàrquing i vam emprendre la ruta per la pista que es dirigeix cap als Banhs de Tredós. Una passejada molt agradable sense amb prou feines desnivell, amb un paisatge molt maco. El temps no ens donava treva… A estones nevava copiosament, amb la qual cosa descartem pujar al Tuc de Salana i deixar-ho per a una altra ocasió. Arribem als Banys, un hotel amb molt encant en un lloc màgic des d’on hi ha un munt d’itineraris per descobrir. Ens vam anar amb l’ull posat a Magic Mountain… una altra vegada serà!
