Estic encantada i feliç d’haver participat en el Freeride Girls’ Day que ha organitzat aquest cap de setmana la tenda de Peak Performace Andorra. M’encanten aquestes iniciatives, dedicades a nosaltres, les noies, per reunir-nos i gaudir juntes de les coses que més ens apassionen. Ja amb NWPD gaudim de sortides d’esquí de muntanya on ens barregem tant amics com apassionats per la neu, però esdeveniments com aquests ens posen l’adrenalina a tope.
Moltes vegades ens tirem enrere quan se’ns compliquen les situacions i les veiem una miqueta extremes, avortant aquestes baixades que ens arruguen la panxa i ens falta aquesta empenteta que amb les mirades de les nostres còmplices tot sembla més suau… aquest companyerisme que tenim les noies, una miqueta sensible, una miqueta disbauxat ens encanta!
Al principi em van entrar dubtes, com sempre mai saps al que t’exposes i de vegades segons on et fiques no t’agrada sortir escaldada… però entre les que ens apuntàvem al camp ens vam anar animant per deixar de costat els nervis i sobretot confirmar que ens ho anàvem a passar pipa. Cris Sau i tot el Team Peak Performance estaven a la nostra disposició, responent dubtes i abrigallant-nos a tot moment, de la mà de dos riders, Robert Lindsay i Joaquín Vena. Els dos ens prometien una sessió molt emocionant, així que era perfecte!
Pel matí les papallones no paraven de remoure’m en el meu estómac… quins nervis! Havíem quedat a l’Abarset a les 9h. per esmorzar i repassar el briefing del dia. Anàvem arribant una darrere de l’altra amb les pertinents presentacions. Robert i Joaquín ens van donar instruccions per equipar-nos amb tots els equips de seguretat, DVA, pala i sonda, advertint-nos que era necessari encara que estiguéssim dins del domini esquiable. Prendre consciència d’això és súper important ja que moltes de nosaltres de vegades ens fiquem fora de les pistes i per això és imprescindible anar amb aquests equips.
Comencem a rodar des del Tarter pujant a la Tossa d’Espiolets, d’aquí baixant per la Llebre, passem un moment per la base del centre de Freeride a recollir uns equips de seguretat que faltaven. De camí a Riba Escorxada, Robert ens va parar per inspeccionar la zona de Freeride que hi ha entre El Falcó i El Mufló. La importància de veure la muntanya des d’a baix per visualitzar les línies de descens és crucial ja que des d’a dalt es veu tot diferent. Aquí juga un paper fonamental prendre punts de referència com a arbres, roques, canals perquè no hagin sorpreses i aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix la muntanya. Així que, després de les explicacions, ens miràvem entre nosaltres dient-nos… per aquí anem a baixar?
La neu queia amb ganes… ja a la nit havia deixat una capa d’uns 10cm de neu fresca i el que estava caient ens dibuixava un somriure en les nostres cares… volíem donar-li canya ja! abans de res Joaquín ens va aconsellar que quan anem a ficar-nos en els sectors acordonats dels forapistes ens dirigim a qualsevol base dels pisters per informar-nos de l’estat en què està i informar que anem a rodar per aquí… Manel, el Cap de Pisters ens va donar alguns consells amb molt bones notes d’humor!
Des de la Tossa d’Espiolets baixem direcció a Solanelles, aquí el bosc pintava bé, encara que es notava que sota els nostres esquís no hi havia suficient gruix per baixar com a boges. Joaquín ens donava algunes notes per absorbir aquestes irregularitats que ens la jugaven en els girs.
Ens pugem per Assaladors per encarar des d’aquí la baixada de Llossada a Els Clots i seguidament el teleski a Encampadana! la baixada tremenda per dins del bosc entre riures i topades, amb neu fresca, ja ens va posar les piles i ens va escalfar motors!!! el nivell era alt i totes anàvem per feina, cadascuna al nostre ritme però bastant similar. Totes amb esquís amples, per descomptat i amb molt colorit en les nostres vestimentes… com ha de ser! jajaja…
Semblava que el ritme cada vegada anava a més i la veritat és que ens ho estàvem passant genial. Amb prou feines trepitjàvem les pistes i la veritat és que Grandvalira t’ofereix moltes possibilitats si el que vols és freeride! la sorpresa va ser gran quan ens van explicar que ens portaven des de Llossada la intermitja del Funicamp, un forapista molt maco que no has d’embolicar-te per acabar amb una bona patejada. Des del repetidor que es veu cal anar amb molta cura, inspeccionar la zona per veure si les condicions són idònies ja que amb risc alt dállaus no és gens aconsellable tirar per aquí. La neu en aquest sector estava una miqueta dura però el fet de baixar per aquí ja va ser una grata experiència… les vistes eren espectaculars i veure’ns baixant una darrere de l’altra com si ens perseguís el diable va ser increïble!
Després d’això encara ens quedaven algunes baixades més però la gana ja estrenyia i l’oloreta de l’arròs que ens esperava en l’Arrosseria del Pi de Migdia ens va obrir l’apetit a totes! Vam fer un parell de baixades, una per la zona de freeride del Cabirol i l’última per la línia que al principi del dia en Robert ens va ensenyar… després de tot el dia rodant va ser com un joc de nens… així que acabem la sessió de freeride mes contentes que unes pasqües!!!
El menjar a l’Arrosseria va ser exquisit! tant que l’estació ja havia tancat remuntadors i seguíem petant la xerrada… ens quedava baixar a l’Après Ski de L’Abarset per rematar el dia… un gran dia!!! Noies no us ho penseu ni un segon més, no perdeu l’oportunitat de fer alguna cosa semblat a això… Ara ja sabem que anem a pensar durant tota la setmana… En Freeriding only for Girls!!!
Donem les gràcies al potent equip de Peak Performance Andorra Meritxell, Marc i Cris Sau, a la Kari de Goretex, a Grandvalira i especialment a Robert Lindsay i en Joaquín Vena per haver-nos cuidat i mimat tant, i per acabar al gran equip de “churris” (Silvia, Mar, Cristina, Marta i Carme, que hem compartit aquest inoblidable dia de Freeride! les noies volem més i més…
