A la reserca del POWDER somiat…
Aquest hivern està sent una mica estrany… després d’una tardor extremadament calorosa, l’espera de les primeres nevades va ser una miqueta llarga. Comparant amb la temporada passada i esperant les mateixes condicions que vam tenir, novembre ens va deixar amb mal sabor de boca… les previsions eren una miqueta justes i el pont de la constitució no prometia massa. Les ganes de “powder” i d’estrenar-nos ja fregaven la desesperació i com per sorpresa els primers flocs de neu apareixien com per art de màgia just pel mateix pont.
Les primeres sortides van servir per escalfar motors i les nostres mans es fregaven esperant més neu per al Nadal i així va ser… Algunes vegades ocorre que les pertorbacions ens arriben acompanyades de forts vents i amb el conseqüent escombratge i pulverització del que ha caigut. Així que tornada a començar i a buscar els racons amagats on s’hagi pogut acumular la neu, els cims pelats i les pertinents plaques de vent.
Tenim ganes d’acció i el cap no para de donar-nos tornades fins que se’ns passa un nom pel cap… Joan! decidit… ens anem a Verbier.
Dia 1 – Arribem a Verbier
Quantes vegades el nostre col·lega Joan (Sonadito Sifredi per als amics) ens havia recordat que els Alps Suïssos estaven a les nostres portes per ser rebuts a casa seva. Era perfecte… així que busquem vols econòmics amb la Swiss Air, que no et cobren pel material d’esquí i et plantes en Ginebra en 1 hora i mitja per menys de 100€ per passatge. D’aquí un tren des del mateix aeroport fins a Martigny, on en Joan ens recull amb el seu furgo i ens porta fins a la porta de la seva casa a Le Levron, a 20 min. de Le Châble a Verbier…
No us explicaré com és la casa… però ja us podeu imaginar… és de somni. Un petit xalet suís amb unes vistes a la vall espectaculars. Després d’un bon pessic en el cul ens donàvem compte que no era cap somni si no que pura realitat. Joan ens va posar al dia de totes les novetats i ens ensenyava totes les línees mítiques que es veien des de la balconada de casa seva, Bec de Rosses, Mont Fort, Mont Gelé…
Passem el que quedava de tarda explicant les últimes aventures i planejant el dia que ens esperava en el domini esquiable de Verbier i Les 4 Vallées…
Dia 2 – Les 4 Vallées
Ens aixequem ràpid i amb un bon esmorzar encarem el dia replets de forces pel que ens esperava. Joan és monitor i guia d’esquí, amb la qual cosa prometia un dia llarg i intens. Les seves habilitats i consells com experimentat freerider ens anaven a servir de molt per millorar el nostre estil fora de pista i Verbier té tot el que un necessita per ficar-se en situacions extremes i fora de la nostra zona de confort d’una manera controlada, així que armats amb els nostres equips de seguretat (pala, sonda, DVA, farmaciola… etc) ens disposàvem a passar un dia emocionant.
Després de pagar uns 70CHF pel forfait de Les 4 Vallées, pugem per la góndola Le Châble, molt més confortable per aparcar que al mateix poble de Verbier. D’aquí vam agafar la góndola de Medran fins a la cota 2.200 en Les Ruinettes i d’aquí el funicular Funispace fins a la cota 2.700 a Attelas des d’on es podien contemplar els mítics “couloires” dels “Three Fingers”. En Joan ens tenia embadalits a tot moment, explicant-nos la infinitut de línies que s’havia baixat per vessants impossibles, encara que ja ens avisaba que aquest any no era dels millors quant a neu, ja que anaven una mica escassos, però pel que teníem nosaltres al Pirineu a hores d’ara aqui anaven sobrats.
Des de Attelas ens fotem una baixada per escalfar fins a la Chaux on agafem el Jumbo fins a Col des Gentianes a gairebé ja 3000m. Aquí va començar la canya, un downhill molt maco per l’itinerari de Tortin fins a Siviez. Empalmem amb la góndola de Pla du Fu a 2400m on ens esperava una altra baixada de pur freeride que gairebé ningú havia trepitjat a la zona de Nendaz. Aquí les caigudes es van repetir sense parar ja que anavem una mica verds i les roques apuntaven unes després d’unes altres i la cintura no donava per més.
Una altra vegada a Siviez ens pugem per Combatzeline on dinem una mica ja que les cames ens flaquejaven i necessitàvem reprendre energies. Les vistes des de la terrassa del xalet eren impressionants!
Greppon Blanc ens estava esperant! un teleski que et puja fins als 2700m amb una bona baixada aquesta vegada per pista. D’aquí prenem la tornada cap al sector de Verbier i acabem cremant els últims cartutxos fora pistes des del Col des Gentianes fins al mateix poble de Verbier.
Aquí no acabava tot… Joan ens tenia preparada una sorpresa pel après-ski. Segons ell, just el dimecres hi havia molta moguda i sense treure’ns les botes ens vam veure amb unes bones gerres de cervesa a la mà asseguts en el “Pub Montfort”. Música en directe i bon ambient per posar-nos a to i recordar els moments més emocionants del dia fins que ens van treure de l’orella i ens plantem al “Farinet”. Aquí el batibull ja era d’alt rang. Musica en viu i la gent boja… encara amb les botes d’esquí posades, ballant com descosits i amb la cervesa ja en limitis considerables. Els xopets se servien abocant el licor sobre les soles dels esquís que els cambrers inclinaven fins a vessar-los sobre les goles dels més freaks!
Vam perdre evidentment la góndola de retorn a Le Châble que deixava de funcionar a les 7:30pm i vam haver d’agafar un bus que ens deixava just en el pàrquing de la góndola on vam deixar el cotxe pel matí. Arribem a casa derrotats, just per sopar alguna cosa i destil·lar l’alcohol que portàvem damunt… ens vam anar al llit satisfets i amb un llarg somriure a les nostres cares i alguna riallada entre d’altres coses.
Dia 3 i 4 – Travessa nocturna Lourtier (1.400m) – Cabane Brunet (2.240m)
Estava clar que el matí ja estava perdut per la ressaca i els pertinents dolors de panxa. Un passeig matiné per Le Levron ens va ajudar a recuperar-nos i planejar la missió dels dos dies següents.
El pla era perfecte. A la tarda anàvem a calçar-nos les pells i empreníem una travessa al capvespre pernoctant en una cabanya i al matí següent hauríem d’atacar el Mont Rogneux i seguidament descendir uns 2000m de pur freeriding fins a *Loutiers. Joan va cridar a la Cabane Brunet per reservar plaça per passar la nit i sense vacil·lar preparem tot l’equip per a la missió.
Arribem a la carretera passat Loutiers sobre les 16:30h i aparquem just en la corba des d’on surt el camí marcat que porta a la Cabane Brunet entre un bosc espès d’avets afilats com a llances. Per no donar tanta volta decidim agafar una de les dreceres que puja dret pel mateix bosc amb pendent considerable però la neu dura i el gel ens fan calçar els grampons ja que les pells no són suficients per frenar les constants patinades. L’ascensió va ser una miqueta dura però amb unes vistes i paissatge espectacular. A mesura que guanyàvem altura la neu va millorar de qualitat i ens va permetre alliberar-nos de les tedioses ganivetes. La llum prenia ja notes de color taronja sobre les muntanyes que teníem al davant i al lluny, en l’horitzó, s’albiraven enormes núvols de color gris que amenaçaven un canvi notable del temps. Fosquejava i la llum dels frontals començava a ser necessària per traçar la ruta que encara i així era bastant clara per les nombroses traces que es veien. La temperatura era bastant agradable, amb prou feines feia fred. La llum dels nostres frontals era suficient per guiar-nos en la travessia que entre riures i algunes parades es va fer bastant amena fins que una llum ataronjada i molt tènue s’albirava a l’alt del cim que teníem al davant. Això mateix, al costat de la gana que teníem, ens van donar forces per agilitar el pas i arribar a la cabana.
Els guardes del refugi ens van donar la benvinguda, pràcticament anàvem a passar la nit sols. Ens van oferir sopar, llit i desdejuni per uns 70 CHF i la veritat és que va merèixer molt la pena. La cabanya semblava bastant nova, segurament per una reforma recent, i molt acollidora, amb un saló confortable i diverses habitacions amb lliteres. Així doncs, després d’un gran sopar i veure per la finestra com queien els primers flocs de neu ens vam anar a dormir amb la mirada posada sobre Mont Rogneux.
Pel matí els núvols grisos amenaçaven amb donar-nos un dia una mica espès i el torb ens avisava que potser no era el millor dia per culminar el cim del Rogneux a 3.084m. La lleu nevada de la nit havia deixat una capa fina de neu fresca i després del desdejuni i veure que el temps no ens anava a donar treva vam emprendre la marxa direcció al cim. Les traces estaven esborrades per complet i això ens obligava a obrir-les de nou. En Joan ens instruïa en cada moviment, ja que la seva llarga experiència com a guia d’Heli-esquí, tant a Canadà com en els Alps, li avalen per anar amb tota confiança després dels seus passos, però la poca visibilitat i el mal temps no ens donaven molts ànims per arribar a la nostra meta. Així doncs, després de guanyar uns 500m de desnivell i arribar a un serral decidim avortar la missió per no córrer riscos innecessaris. El torb assotava de forma considerable i no dubtem a equipar-nos per començar a descendir per una dels vessants amb neu abundant i gaudir de la baixada. Powder del bo fins als genolls ens feien saltar les llàgrimes d’emoció. Les vistes eren més que impressionants i en Joan ens va guiar fins a la línia d’avets per reprendre la pista que descendia per mig del bosc fins que passats uns 1500m de desnivell arribàvem al cotxe. Una experiència més que recordar i que les nostres ments no oblidaran de la Val de Bagnes, en el mateix cor de Le Valais. El capritxós cim del Mont Rogneux estarà allí esperant-nos per a una altra ocasió, sense dubte!
Dia 5 – Freeriding a Verbier
Després de dormir com marmotes, amb els nostres cossos entumits, clarejava el dia una miqueta ennuvolat, encara que les expectatives eren de sol amb intervals de núvols. Sortim aviat per pujar a pistes i arrencar sobre les 9,30… Contra tot pronòstic i de forma totalment inèdita la temperatura era massa alta per a l’època. El termòmetre de Le Châble marcava 3ºC i la nit passada havia plogut, així que la qualitat de la neu que ens anàvem a trobar era una miqueta dubtosa. La veritat és que no vam tenir molta sort amb les condicions que ens trobem a Verbier… Somiàvem amb un mantell blanc de pur “powder” com en les fotos dels reportatges i els vídeos però no va anar així… Encara que para el que portàvem de temporada als Pirineus això era glòria!
Pugem directes amb el “Funispace” fins a Attelas però la mala visibilitat feia impossible el gaudir de la baixada, sense veure relleus ni els limitis de les pistes. Provem sort en Mont Fort, a 3330m d’altura per superar la cota dels núvols però va resultar molt pitjor… la baixada era un camp de batalla entre “bumps” i núvols, així que baixem de nou a Les Ruinettes ja que semblava que hi havia més sol.
La neu totalment transformada no ens deixava gaudir com els dies passats. La baixada des de Chassoure a Tortin va ser com derrapar en ple asfalt, així que deixem les cares nord per buscar una mica més decent en les cares sud. Després de l’Esmorzar no ens podíem despedir de Verbier sense fer un dels mítics “couloires”. Mont Gelé estava tancat i la resta no semblaven suficientment coberts de neu o en plenes condicions així que decidim dirigir-nos als “Three Fingers” de Attelas, el “Big One” estava perfecte, així que ens vam ser directes a pegar-li canya. La neu ni molt dura ni massa tova ens va brindar un bon comiat a la sortida del corredor, amb l’adrenalina de gom a gom i amb ganes de repetir, això si, amb molta més neu.
Dia 6 – Come Back Home!
Ens aixequem amb el nostre cos dolorit però amb un gran somriure en els nostres llavis… era el dia de tornada i ja satisfets vam ser a fer unes quantes compres a Verbier, a acomiadar-nos d’aquesta meravella de la Val de Bagnes i després Joan ens va apropar fins a l’estació de Martigny, per agafar el tren de tornada a Ginebra, on de nou Swiss Air ens retornava a Barcelona amb el “backpack” ple de bons moments.
Si vols viure una experiència similar a Verbier de la mà d’en Joan Catasús, posa’t en contacte amb nosaltres i rebràs tota la informació detallada sobre allotjament, camps de freeride, perfeccionament d’esquí i servei de guia en els Alps (Verbier, Els 4 Vallées, Chamonix, La Grave, Courmayeur…)
+info: NWPD